Vesprada primaveral a la fàbrica dels somnis de la Moleta. La CervantesB se disposa a continuar amb la ratxa de victòries més llarga des de que Mañes va ser número 1 en vendes amb la cançò "Ese Torito". El rival, l'Olimpic Espadán, un equip que ens va deixar tocats a la primera volta després de perdre per 1-0 amb un xut des del mig camp on el Capi no va "poder fer res" per blocar-lo.
A la xarla prèvia del partit el míster... (ací anava un gag però el vaig a omitir sinó aniré al banquillo de cap) pues això, que el míster ens avisa del perill d'eixir al camp massa relaxats: "Chachos no quiero tonterías" tot un clàssic. Més tard voriem que tenia raó.
L'aliniació titular la formen Israel a la porteria, Ximet, Arnau, Silver i Imanol a la línia defensiva, al mig camp Víctor S., Joao, Galindo Jr. i Carva, i com a davanters Galindo Sr, i Raúl.
*El míster fa l'aliniació titular des del seu despatx personal de la Moleta
Arranca el partit i prompte veiem en lo que se va a convertir: un caos i un cúmul de despropòsits. El partit no va ni avant ni arrere. Cap dels dos contrincants es fa amb el control de la pilota. La possessió és molt igualada i canvia d'un equip a un altre cada tres passes. Comencen a produïr-se moltes faltes i interrupcions que no afavoreixen la millora del joc.
Arriba el primer avís de la CervantesB amb un primer xut des del mig del camp per part de Raúl, el baló es perd per dalt de la porteria. El segon intent és el bo, Galindo Sr. torna a provar des del mig camp (per què no?). El porter se menja el baló davant la incredulitat de tot el públic assistent a l'espectacle. Encara se comenta en el sanedrín de la Caixa Rural com havia pogut entrar eixe baló.
El segon gol ve després d'una falta lateral, el baló arriba a Galindo Jr. que intenta el xut i pega a la mà del defensa rival, penal! El mateix Galindo serà l'encarregat del llançament. Marca però l'arbit diu que es té que tornar a repetir. Llança al pal contrari i gooool!!! un moment... els jugadors de la Cervantes passen de celebrar-lo (?) claro que sí, o anem molt sobrats o jo que sé, sou uns dàtils!
Com a incidència destacada, nomenar la lesió de Silverio, de l'Olimpic. Una lesió al genoll que ens va ficar mal de panxa. L'Olimpic es queda amb 10 perque no té més canvis.
A la segona part es produixen sis canvis de cop. Ixen Juanito, Jesús, Toni, Mike, Miguel S., i Bena. Més tard eixiria Álvaro que té algunes molesties i no vol forçar. La cosa continua exactament igual que a la primera part, però el joc comença a embrutar-se massa, les targetes grogues van apareixent. Els pocs intents amb trellat per arribar a l'àrea del Olimpic es tallen amb faltes contundents. L'Olimpic ho intenta a base de passades llargues però sense èxit, fins que una jugada de contracolp després d'una serie de rebots arriba el gol rival, 2-1, i a patir.
El joc es fica tens, una entrada desproporcionada, que mereixia la roja, sobre Toni, fa encendre els ànims del personal, i sobretot del propi Toni Cuesta que perd els papers per moments i es fica a pegar barrinades sobre els contraris (ell deia que li havien sentat malament uns jalapeños per a dinar o algo així). Aquesta història acaba amb l'expulsió d'un rival per una espenta sobre Toni, un altre cop, quan el joc estava parat per fora de banda.
En definitiva, partit basura, que fa desesperar al nostre Capi, que inclús se'n va anar de la banqueta davant el desgavell que estava veient. 3 punts que deixen un mal regust.
El crack honorífic: Arnau. Tota una institució dins la penya i un exemple per a tots.
El Dandy: Ximo presi. Mereix la menció pel seu intent de rebre una subvenció per voler fundar "Els Nois de l'Assupció" el primer grup de castellers de la Vall.
El duro: Està clar que va ser l'equip rival, que es va passar tres pobles en alguns moments del partit, amb entrades que no venien a cuento. Però anem a fer menció de Galindo Jr, per els puros que li pega al germà durant el partit XD
Vaya Día: La CervantesB. Partit per a oblidar
Fins ací la crònica, si no vos ha agradat compreu-se el AS a vore si ahí diuen algo, i sinó sempre podreu vore a la serda que ix al final, au!
