Primaveral, calurosa i assoleiada vesprada en el monumentl de la moleta. Dos bons equips, sense res en joc, dirimien un encontre on només vells comptes pendents estaven en joc. L'ambrecuec volia reafirmar la superioritat que ha mostrat sobre la cervantes b aquesta temporada, i la cervantes, per la seua part, venjar-se de dos derrotes doloroses.
Però comença a ser costum en el nostre equip que es faça l'hora de jugar i tinguem els soldats justets i agarrats en pinzes, de fet l'entrenador-directiu-tifosi-excapitan hagué de fer dubatr una jove promesa en la davantera de l'equip. Aposta aquesta que, tot i arriscada, donà els seus fruits.
El guió del partit era l'esperat, L'ambrecuec dominava el joc, movent el baló de banda a banda i buscant penjar balons a l'àrea per sorprendre a l'esquena de la defensa. En una d'estes, el davanter aconseguí rematar i tot i que el porter Galerovic aturà el primer remat, el rebuig caigué als peus d'un altre davanter que rematà a la xarxa sense cap impediment. Tocava remar.
Com de costum l'equip aixà els braços i l'ambrecuec s'apoderà del joc. La carvantes pareixia partida endos i els davanters estaven massa lluny per què algú els fes arribar alguna pilota.
Però en una d'aquestes pilotes soltes, Garcesinho, tragué petroli del no-res, trenca amb una velocitat endemoniada la defensa i encara el porter que una vegada superat per dalt no pogué sinó derribar el jove davanter. Falta que haura d'haver suposat l'expulsió del porter però que l'arbitre( ex-dj de muérete de gusto i clon del lengua) no aplicà. La falta treta amb maestria i un poc de picardia sorprengué el rival i suposà la igualada.
Tot tornava a començar. Però com si es tractés d'un bucle espacitemporal, l'ambrecuec tornà a dominar; el mig del camp de la cervantes no funcionava perdut en llavors defensives que no li permetien sumar-se a l'atac amb fluïdesa. només de tant en tant Joan i Joao aconseguien connecatr amb Garcesinho que baixava, templava i obria a la banda per a les internades de rubén. però de nou l'arbitre pitava coses que ni ell mateix entenia com ara fores de joc inexistents. I de nou amb un centre a l'àrea gol del rival.
Amb aquest resultat s'arribà al descans. com que no hi havia canvis Galerovic isqé al mig del camp per donar més presència a l'equip i Rafa -esgotat per la calor i l'esforç, o mort de flato per la merengà que portava abans de jugar- ocupà la porteria.
La pressència de galera permeté recuperar balons i eixir a la contra, a més rubén ocupà la davantera i Garcesinho caigué a la banda per ajudar silvestre (incomensurable de nou) i trncar amb la seua frenètica velocitat.
Però com els genis no entenen de guions, Joan robà un baló i assistí al mig on rebé Garcesinho en una perfecta diagonal; controlà, avançà i observant la incrporació pel retrovisor de galera, assistí amb maestria a l'espai on cap defensa podia arriba per què aquell marcara el gol de l'empat.
D'ací al final, els millors minuts del cervantes ( minuts perquè no hi havia gasolina per a més) que no aconseguí rematar la feina. I per acabar xarlotà de l'arbitre en assenyalar dos penalts inexistents, amago de calvo, i cap a casa amb una nova derrota, però ara, almenys sense cap valor.
EL DURO: Jesus, va ser un mur en la defensa, en quant agafe galons i se cagué en la mare d'algú, serà un gran central.
EL CRACK: Garcesinho, tot i que un davanter ha de fer gols, el seu debut fou espectacular ja que dels seus peus sortiren els gols. encertada aposta la del míster.
EL DANDY: Rubén. des del principi s'entengué molt bé amb el debutant i tingueren combinacions molt interessants. mostrà de nou la seua picardia i maestria en el xut de falta.
VAYA DIA: L'arbitre dels... no se pot pitar un penalt en un baló que allunya un defensa, bota en terra, després en el cos d'un altre defensa i finalment en la ma d'aquest. SENZILLAMENT SURREALISTA. i el segon, que baixe Déu i que ho veja.
