Crònica "oficial" del partit: Persianova 1 - Cervantes B 2

Vesprada/nit al monumental de La Moleta.

Al vestidor de la Cervantes B trobem a Rubén que ja feia setmanes que no es vestia de curt. Ausencies importants a l'equip com Garry, Esbrí, Ernesto, Arnau o Silverynho i el mister fa cara de gos perque porta 3 dies sense dormir.

El partit es fa de rogar ja que va començar 30 minuts més tard del acordat.

Comença a rodar l'esfèric i ens intentem posicionar bé al camp. El Persianova toca i toca el baló utilitzant la seva superioritat al centre del camp, però no consegueix arribar a la porteria. Nosaltres intentem com sempre furtar i obrir el baló a les bandes, però de moment no ens surten les coses. Sols un baló en profunditat que consegueix tocar Chema per a Jona que el deixa mà a mà amb el porter va ser l'oportunitat de que vam disposar. Desgraciadament el control no va ser bo i no la va poder enganxar cap a dins.

En canvi el rival en un bon baló llarg supera a tota la defensa Cervantil i el davanter remata de cap sol com un mussol davant dels morros d'Israel que no pot fer res per aturar el baló. 1-0. Aquest conte ja el sabem tots.

La primera part va seguir igual fins al descans.

A la reanudació del partit el Persianova es queda amb 10 per la lesió d'un dels seus jugadors. La superioritat es deu notar i poc a poc anem guanyant terreny. El mister fa alguns canvis sorprenents i fica a Benayoun de lateral esquerre i li dona tota la banda al estil Evra. Cada volta ens arrimem més a la porteria rival i en una internada a l'àrea Ruben sent el contacte amb el rival i cau. Penal!!! Penal!!! L'estrategia segueix funcionant a la Cervantes B, meraellós!! Rafa agafa la responsabilitat i no falla 1-1, ja hem obert la llauna.

Hi ha que intentar controlar més el partit però a la Cervantes B ens tornem un poc bojos anant cap amunt. I en un contracolp casi ens fan el 2-1 pero el "legendario" Daròs en salva de manera sorprenent el mà a mà.
Hi ha que estar més tranquils i el defensa del Persianova ens tira una maneta dient-li a l'arbitre allò tan bonic de: "Que burro eres". Tarjeta roja i a casa. . El baló a aquestes altures de partit i per la superioritat numèrica era de la Cervantes pero el temps s'esgotava i no hi havia manera de fer el segon. Sols quedaven 2 minuts per al final i un altre baló en profunditat es agafat per Chema que amb tota la parsimonia del mon mira el porter que sols media 2 metres i li clava una vaselina pa morise i avan. Chemazo en La Moleta i el equip fet "una pinya" celebrava el golaç del seu golejador. Un final increïble per a un partit inolvidable.

El Dandy: Rubén. No va fer el seu millor partit però va ser clau com casi sempre amb les seves jugades d'estrategia.

El crack: Chema. Golaç dels que no s'obliden facilment per a donar la victoria al seu equip.

Vaya dia: Garcés. Pa un dia que no vens i va i s'ens ocurrix guanyar!!

Bé xiquets ja portem 2 punts més que a estes altures la volta passada. Vinga a per més punts!!!
I cabrons!!! On estan els videos????!!!!!!! Va rubén o te llevaré del dandy.

Visca la Cervantes B!!!

PERSIANOVA X - CERVANTES B Y

Gelada vesprada la del dissabte al camp de la moleta i tot i continuar amb les baixes, per fi hi havien cares noves. com sempre hem d'esperar fina a última hora per a fer l'alineació perquè molts arriben tard ( jo no sé per què fiquem hora de quedada en la web). Però en fi l'equip ix com sempre entonat i animat per a fer un bon partit, aguantem prou bé els atacs del rival que és amo i senyor del baló però que no crea massa oportunitats. en una d'estes baló llarg i ens pillen amb la defensa cagant, com de costum, i ens fan el primer gol.

toca remar. L'equip no li perd la cara al partit i abans del descans xema té la seua oportunitat però no concreta iamb l'u a zero arribem al descans.

Com sempre estos cinc minuts donen per a molt que si la defensa ha d'estar atenta, que si sacame el equipo d'ahí atràs, Garry te quedas... óstia que no està! pues se queda otro.

la qüestió és que comença la segona part i peguem algun axuxonet, sobretot per les bandes que ara amb Rubén i Jona creen més perill, a més Joao ja està de central i això ens dóna més seguretat. En una d'estes que rubén és derribat, o no, en l'area rival i l'arbitre ( el clon de lengua tal vez?) pita penalt.

Gol i el partit empatat. tot comença de nou. el persianova està desconcertat i nosaltres ens veiem crescuts i ens tirem potser massa capa amunt, en això que en un altre baló llarg i després d'un córner a favor, com no, ens colen el segon.

sense temps per reaccionar intentem fer la guerracadascú pel nostre costat i comencem a renyir, sobretot Garry que ja està d'extrem ( ay! óstia no, que no va jugar).

Bé i com sempre això.

el dandy, el duro, el crack i tot això pa qui s'haja posat el número 2. (reintegro tb per al 5).

NOTA DEL AUTOR: este partit mai s'ha jugat, la crònica és totalment fals i inventà però de segur que molt se l'han tragà por su alto parecido con lea realidad. NAMASTË!!!!!!!!!

Classificació

POS	EQUIP	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DIF	PUN
1	Vall de Uxó "A"	14	12	2	0	58	5	+53	38
2	Club Guzman "A"	14	11	2	1	58	13	+45	35
3	Club Colonia	14	8	3	3	58	15	+43	27
4	C.F. Persianova	13	8	1	4	39	18	+21	25
5	Cervantes "A"	13	7	4	2	36	17	+19	25
6	Athletic Ampedrao	12	7	2	3	27	14	+13	23
7	C. F. Ambrecuec	14	6	2	6	28	29	-1	20
8	Sporting	13	6	2	5	25	27	-2	20
9	Cervantes "B"	14	5	1	8	35	49	-14	16
10	Olímpic Espadan	14	2	0	12	15	61	-46	6
11	Vall de Uxó "B"	13	1	0	12	10	51	-41	3
12	Club Guzman "B"	14	0	0	14	7	98	-91	0

nueve meses... pa esto

Corrien les cinc de la vesprada aproximadament quan l'arbitre decretà que ni ciudad real ni el ademar león s'havien presentat a jugar, aleshores decidí que guzman i cervantes ho feren en el seu lloc.
El partit es presentava amb no poques baixes, si tenim en compte el mig del camp que jugà contra la colonia i el d'aquesta setmana no repetí cap dels titulars, rafa lesionat, toni treballant i Galera no sé quina excusa va posar, no sé que d'una xiqueta que havia tingut la dona... en fin.
però entrant en els quefers del partit, aquest no començà malament, és cert que no dominavem la pilota ( però tampoc ho fem mai) però les arribades per banda del guzman no fructificaven en tirs a porta i, els pocs que ho feien trobaven la àvida resposta de l'omnipresent Darós.
Però com no, en l'afan pel jogo-bonito ( sempre dels altres) en lloc de tombar al rival al mig del camp ho fem quan està a la vora de l'àrea. xut directe de Fernando que com diuen en canal nueve: Ha entrat fregant el pal!!!!!!!!!!!!! quin golàsssssss. Però bé tornem a la premsa sèria.
la cosa és que novament: a remar. En una d'estes xema se crea una jugada i llança al pal. la resposta: el segon gol del guzman. cap gacho i un nou golet d'ells més per anar-nos -en calentets al mig temps.
Al descans Esbrí ens arenga qual Galera i sortim més enchufats i com a prova són un parell d'arribades que queden en el no res fins que després d'encaixar el quart, comencem a marcar ara tu, ara jo i al remat com tots sabeu 8 a 4, com en el balonmano.

la soledad se encuentra en la banda

podria ser el títol d'una bona novel·la sobre una prostituta, però no. se tracta del sentiment de frustració que viuen els nostres extrems/laterals ofensius. Recorde rubén (quan jugava) alçant els braços demanant balons; el dissabte Ernesto se n'anà acovardat excusant-se en una vella lesió... però quan tots baixen els braços naix la fúria d'aquells que ho deixen tot en la defensa i encara es sacrifiquen obrint el camp perquè els davanters se n'aprofiten. Sí amics, és un treball lleig, pesat, fosc, sacrificat però algú ho ha de fer. i ho fa. i no diu res perquè els extrems/laterals ofensius són humilds i treballadors. És per això que des d'ací volem trencar una llança per aquests jugadors.

El Dandy: Esbrí per organitzar constantment l'equip, donar ànims a tots quan la cosa no anava bé moure l'equip.

El Killer: Chema per els gols i Miguleín. Sis anys en les penyes... ja tocava.

O rei: Joao, Esbrí, Joan i Garry: minut dos de la segona part. Joao toca arrere per Joan, aquest es recolza en Esbrí que la punxa cap a Garry i aquest últim amb un toc sutil la torna cap a Joao... sempre i quan Joao hagués corregut i saltat fins al sostre de l'escola la moleta.

El Pena: l'arbitre. que a més de semblar-se al lengua, era DJ de la murete de gusto i se'l veia un poquet xulet.

COLONIA EAU DE SOVAC (2-0)

Freda vesprada la del dissabte passat al camp de la moleta. els jugadors de la penya, valents i escalfats per la flama d'un sentiment ixen valerosos a l'encontre dels seus rivals. L'equip contrari segur de les seues possibilitats comença el partit tractant de portar la batalla al seu terreny on es mostra segur i confiat. Però passats els minuts cap dels dos equips fereix l'altre els porters es limiten a ser espectadors privilegiats i sols de tant en tant, alguna treta de fons els permet entrar en joc.

però Ay amics!!! trist és el destí quan a escasos minuts de la mitja part un error de l'arbitre condena a la penya amb un gol. L'equip no baixa el cap i com Hèrcules davant les seues proves, agafa aire, esclareix les idees i es disposa de nou a lluitar.

Però és massa tard, la ferida sagna sense parar i els atacs de l'enemic són cada vegada més mortals fins que, de nou l'atzar, fereix de mort l'equip i l'arrossega auna inevitable derrota.

D'aquesta batalla cal destacar a molta gent. començarem primer pels que no van estar al nivell i després parlarem dels que acompliren:

en primer lloc cal Qüestionar a Benouyoun, no sabem que li farà a galera tots els dilluns però arriba el dissabte i sempre és titular ( encara que no sel veu pel camp). En segon llc a Joao, el xic li posa ganes, il·lusió però és un poc com Mathaus, començà de mitja punta i acabà de central. I finalment Galera, l'omnipresent Galera. És precís que cada dissabte llance des del mig del camp? És cert que lluita i brega però darrerament no troba el seu lloc al camp.

Però deixant enrrere açò, comencem a destacar les virtuds mostrades per l'equip. En primer lloc cl destacar a Daròs. a la seua edat està vivint una segona (o tercera joventut) i deixa ben clar que jugue qui jugue la porteria la tenim ben coberta. En segon lloc Silvestre que realitzà una jugada increïble empalant un baló que baixava del cel i ajustant-lo al pal esquerre, jugada que fou un dels dos tirs entre els tres pals en tota la segona part.

I capítol a banda mereix, com no, garcés. Sublime, magistral, excels, meravellos... no hi ha adjectius per descriure aquest jugador. La seua polivalència el fa fonamental per a qualsevol equip. La seua classe determinant, el seu joc segur i expeditiu és alhora elegant en la treta, resulta mortal a la contra i obri el camp com si fos el mateix Mattias Bremhen.

Ja pot donar gràcies la cervantes b de comptar amb ell. aquesta setmana s'ha estrenat com a migcampista i no va decebre, tot i no entrar massa en joc, treballà en l'esquerra, més tard en la dreta i en ambdues posicions estigué encertat. tal vegada hauria de buscar-se uns millors companys que el feren entrar més en joc per què l'equip se n'aprofitara.

El duro: Garcés. va defendre la seua banda a mort i per ahí no entrà ningú.

El Dandy: Garcés. Jugant al mig del camp destilà la classe d'un gentelman.

El crac: Garcés. Menys mal que no va fructificar el seu traspàs, que seria de la penya si no?

Vaya dia: Garcés. Es desesperà esperant el baló.

La frase del partit: Estos cabrons no canvien el baló de banda ni enganyant-se, a l'any que ve men vaig al A ( garcés dixit para sus adentros).