COLONIA EAU DE SOVAC (2-0)

Freda vesprada la del dissabte passat al camp de la moleta. els jugadors de la penya, valents i escalfats per la flama d'un sentiment ixen valerosos a l'encontre dels seus rivals. L'equip contrari segur de les seues possibilitats comença el partit tractant de portar la batalla al seu terreny on es mostra segur i confiat. Però passats els minuts cap dels dos equips fereix l'altre els porters es limiten a ser espectadors privilegiats i sols de tant en tant, alguna treta de fons els permet entrar en joc.

però Ay amics!!! trist és el destí quan a escasos minuts de la mitja part un error de l'arbitre condena a la penya amb un gol. L'equip no baixa el cap i com Hèrcules davant les seues proves, agafa aire, esclareix les idees i es disposa de nou a lluitar.

Però és massa tard, la ferida sagna sense parar i els atacs de l'enemic són cada vegada més mortals fins que, de nou l'atzar, fereix de mort l'equip i l'arrossega auna inevitable derrota.

D'aquesta batalla cal destacar a molta gent. començarem primer pels que no van estar al nivell i després parlarem dels que acompliren:

en primer lloc cal Qüestionar a Benouyoun, no sabem que li farà a galera tots els dilluns però arriba el dissabte i sempre és titular ( encara que no sel veu pel camp). En segon llc a Joao, el xic li posa ganes, il·lusió però és un poc com Mathaus, començà de mitja punta i acabà de central. I finalment Galera, l'omnipresent Galera. És precís que cada dissabte llance des del mig del camp? És cert que lluita i brega però darrerament no troba el seu lloc al camp.

Però deixant enrrere açò, comencem a destacar les virtuds mostrades per l'equip. En primer lloc cl destacar a Daròs. a la seua edat està vivint una segona (o tercera joventut) i deixa ben clar que jugue qui jugue la porteria la tenim ben coberta. En segon lloc Silvestre que realitzà una jugada increïble empalant un baló que baixava del cel i ajustant-lo al pal esquerre, jugada que fou un dels dos tirs entre els tres pals en tota la segona part.

I capítol a banda mereix, com no, garcés. Sublime, magistral, excels, meravellos... no hi ha adjectius per descriure aquest jugador. La seua polivalència el fa fonamental per a qualsevol equip. La seua classe determinant, el seu joc segur i expeditiu és alhora elegant en la treta, resulta mortal a la contra i obri el camp com si fos el mateix Mattias Bremhen.

Ja pot donar gràcies la cervantes b de comptar amb ell. aquesta setmana s'ha estrenat com a migcampista i no va decebre, tot i no entrar massa en joc, treballà en l'esquerra, més tard en la dreta i en ambdues posicions estigué encertat. tal vegada hauria de buscar-se uns millors companys que el feren entrar més en joc per què l'equip se n'aprofitara.

El duro: Garcés. va defendre la seua banda a mort i per ahí no entrà ningú.

El Dandy: Garcés. Jugant al mig del camp destilà la classe d'un gentelman.

El crac: Garcés. Menys mal que no va fructificar el seu traspàs, que seria de la penya si no?

Vaya dia: Garcés. Es desesperà esperant el baló.

La frase del partit: Estos cabrons no canvien el baló de banda ni enganyant-se, a l'any que ve men vaig al A ( garcés dixit para sus adentros).