Quin desastre!
Es disputava el primer derby de la temporada entre Cervantes A i Cervantes B. El nostre equip tenia una especial motivació per allò del morbo de guanyar al primer equip de la penya. El ex-capità, ara entrenador-jugador, conegut com "el nuevo Vialli", reuneix a tot l'equip al vestuari per a preparar una tàctica que vol sorprendre al rival des de l'inici. L'ordre és fer una forta presió només començar el partit i aguantar aquest ritme els primers 10 minuts.
La cosa pareix que funciona perquè la Cervantes A no s'aclarix a traure el baló del seu propi camp i així als pocs minuts arriba el primer gol per a nosaltres a càrrec de Jona, després d'una bona jugada.
Poc dura l'avantatge i el Cervantes A marca en la primera jugada de perill de que disposa.
Continuem amb la presió i realitzant un bon partit, furtant el baló en zones davanteres i portant perill sobre l'àrea rival. Els 10 min passen i ens tirem un poc més arrere a esperar al rival i eixir a la contra buscant la velocitat d'Ernesto entre línies. En un intercanvi de cops rebem el segon gol però no ens venim avall i continuem amb la mateixa insitència i el mateix bon joc, així no tardem en tornar a igualar l'encontre en una acció de Chema que colpeja el baló dins l'àrea gran i mentre es dirigix cap a la xarxa lentament tots resem per a que entre. Amb el 2 a 2 arribem al final de la primera part, una de les millors de la temporada en la meua opinió.
De la segona part crec que no es necessari fer una crònica detallada, ja sabem que va ser un desastre. Em limitaré a escriure algunes de les opinions escoltades des del dissabte:
- Pérdua del control al centre del camp. Amb la retirada de Mike Cánovas al descans varem perdre consistència. Mike va fer un gran marcatge sobre Toni, el mig centre del A, un jugador que si el deixes pensar te fa un traje.
- Pèrdua de la concentració en general, respecte a la primera part.
- Protestes a l'arbit deixant el joc de banda. Provoca pèrdua de ritme i concentració.
- Serveis de porteria del rival que arriben directament fins l'esquena de la nostra defensa.
- La desesperació fa que hi haja alguna discusió entre nosoltres mateixa. El problema es que açò es produïx mentre la pilota està en joc.
- L'entrenador-jugador es desespera i es canvia de posició, primer al mig del camp i després de davanter.
El resultat final 7-3
El crack: Mike. Va estar impressionant al mig del camp, destruint el joc rival i també ajudant en la construcció del nostre. Va fer un gran marcatge sobre Toni.
El dandy: Jona. Va marcar un gran gol i va portar molt de perill a l'àrea rival. També va fer una bona presió davant que permetia que els migcampistes tinguerem més opcions de furtar el baló.
Moto GP: Ernesto. Cada dia està millor, va desbordar per la banda i pel centre quan es va situar entre la línia defensiva i la migcampista. A més, va buscar les combinacions amb els companys, cosa que sempre li recramem.
El duro: Mike. Un altre premi per a Mike. Va ser el duro però en el bon sentit, per la lluita en el cos a cos que va desplegar tota la primera part
Vaya día: La segona part en general
La frase del entreno: Cervantes era el escritor ese (Juanitoo jaja)
Així i tot Visca la Cervantes B!! AHUM
Es disputava el primer derby de la temporada entre Cervantes A i Cervantes B. El nostre equip tenia una especial motivació per allò del morbo de guanyar al primer equip de la penya. El ex-capità, ara entrenador-jugador, conegut com "el nuevo Vialli", reuneix a tot l'equip al vestuari per a preparar una tàctica que vol sorprendre al rival des de l'inici. L'ordre és fer una forta presió només començar el partit i aguantar aquest ritme els primers 10 minuts.
La cosa pareix que funciona perquè la Cervantes A no s'aclarix a traure el baló del seu propi camp i així als pocs minuts arriba el primer gol per a nosaltres a càrrec de Jona, després d'una bona jugada.
Poc dura l'avantatge i el Cervantes A marca en la primera jugada de perill de que disposa.
Continuem amb la presió i realitzant un bon partit, furtant el baló en zones davanteres i portant perill sobre l'àrea rival. Els 10 min passen i ens tirem un poc més arrere a esperar al rival i eixir a la contra buscant la velocitat d'Ernesto entre línies. En un intercanvi de cops rebem el segon gol però no ens venim avall i continuem amb la mateixa insitència i el mateix bon joc, així no tardem en tornar a igualar l'encontre en una acció de Chema que colpeja el baló dins l'àrea gran i mentre es dirigix cap a la xarxa lentament tots resem per a que entre. Amb el 2 a 2 arribem al final de la primera part, una de les millors de la temporada en la meua opinió.
De la segona part crec que no es necessari fer una crònica detallada, ja sabem que va ser un desastre. Em limitaré a escriure algunes de les opinions escoltades des del dissabte:
- Pérdua del control al centre del camp. Amb la retirada de Mike Cánovas al descans varem perdre consistència. Mike va fer un gran marcatge sobre Toni, el mig centre del A, un jugador que si el deixes pensar te fa un traje.
- Pèrdua de la concentració en general, respecte a la primera part.
- Protestes a l'arbit deixant el joc de banda. Provoca pèrdua de ritme i concentració.
- Serveis de porteria del rival que arriben directament fins l'esquena de la nostra defensa.
- La desesperació fa que hi haja alguna discusió entre nosoltres mateixa. El problema es que açò es produïx mentre la pilota està en joc.
- L'entrenador-jugador es desespera i es canvia de posició, primer al mig del camp i després de davanter.
El resultat final 7-3
El crack: Mike. Va estar impressionant al mig del camp, destruint el joc rival i també ajudant en la construcció del nostre. Va fer un gran marcatge sobre Toni.
El dandy: Jona. Va marcar un gran gol i va portar molt de perill a l'àrea rival. També va fer una bona presió davant que permetia que els migcampistes tinguerem més opcions de furtar el baló.
Moto GP: Ernesto. Cada dia està millor, va desbordar per la banda i pel centre quan es va situar entre la línia defensiva i la migcampista. A més, va buscar les combinacions amb els companys, cosa que sempre li recramem.
El duro: Mike. Un altre premi per a Mike. Va ser el duro però en el bon sentit, per la lluita en el cos a cos que va desplegar tota la primera part
Vaya día: La segona part en general
La frase del entreno: Cervantes era el escritor ese (Juanitoo jaja)
Així i tot Visca la Cervantes B!! AHUM
2 comentaris:
La cronica està de puta mare!!
Ernesto moto gp jajaja
Publica un comentari a l'entrada