dilluns, 16 de novembre del 2009

Crònica del partit: Sporting 0 - Cervantes B 2

Les 7 de la vesprada al monumental de la Moleta, hora intempestiva (o no) per a la pràctica del fútbol a les penyes, juguen al camp de baix amb la meravellosa iluminació que el caracteritza.

La afició està espectant, no tots els dies es juga contra el traïdor oficial. (Jo també ser fer rimes jajaja).

Comença el partit, la Cervantes presenta la gran novetat de jugar amb 2 puntes. El mig del camp de la Cervantes intenta presionar de manera notòria impedint traure el baló al equip rival. Les ocasions no arribaven per part de cap dels dos equips, però com diu el ex-capità "Los partidos se ganan desde el 0-0".
Poc a poc la Cervantes es va estirant i els balons comencen a arribar a Chema i Jona. La presió dona resultat i l'Sporting no dona dues passades seguides. Els puntes Cervantils consegueixen trenar un parell de bones jugades, però no consegueixen definir i les ocasions es perden.
El partit va ser dominat completament en aquesta primera part per la Cervantes que en el tram final va disposar d'un parell de bones ocasions a baló parat amb un remat de Chema que es va perdre fregant el pal i una jugada que remata a propia porteria el defensa rival, però res 0-0 al descans.

La segona part comença igual, la presió i concentració deuen ser les tòniques de la Cervantes.
I als pocs minuts la jugada d'estrategia dona resultat. Baló a Rubén, entra en l'àrea i cau al notar el contacte amb el rival, penal. Rafa no dubta i l'executa amb facilitat 1-0.

L'Sporting comença a perdre els papers i comença a culpar a l'arbitre de les seves desgràcies quant no havien rematat a gol ni una sola volta. La Cervantes a lo seu i comença a recuperar els balons i a eixir a la contra. Ernesto i Rubén s'obrin a les bandes i el mig del camp quan recupera busca balons en profunditat cap a ells. En un d'aquestos Ernesto consegueix centrar un bon baló i Rafa entrant desde la segona línea fa el segón. 2-0.

La resta del partit va ser un monòleg i l'Sporting sols va tindre una ocasió en un remat de còrner que va sortir junt a l'escaire. La Cervantes per la seva part va poder ampliar el marcador fàcilment, però Esbrí no va estar encertat de cara a porta. Al final 2-0, gran partit de tot l'equip i victòria cotra el traïdor oficial.

El crack: l'Equip. Va ser un partit per enmarcar, perfectes en defensa, bona la presió i varem provocar ocasions de gol.

El dandy: Ernesto. Després de no destacar desde feia temps potser per problemes al genoll, Ernesto va tornar a fer un gran partit i va participar activament en el joc fent-se l'amo de la seva banda deixanr en evidència al traïdor oficial.

El duro: Arnau. Va ser la antiesportivitat personificada. Va desplaçar el baló 1 metre!!!! Lo teu no té perdó....;)

Vaya día: Esbrí. Després de diversos partits a nivell mediocre, salvant-se de la cremà marcant golets des del punt de penal. Avuí no es pot salvar. Esperem que com Garri després del vaya dia Esbrí es recupere i encadene una serie de grans partits.

La frase del partit: ¿Pero por que me haces falta?...Home Esbrí algo tindran que fer no?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una altra frase del partit podría ser: "yo no soy un superman" pronunciada per un dels gemelos del Sporting (segons Mike), en clara alusió a la cançó de Bustamante

Anònim ha dit...

També destacar el gran partit de Juanito, que encara que amb la desventatja de mes d´un metro de diferencia entre atacant y defensor va defendre la banda esquerra emulant a Roberto Carlos...

Nº 7 ha dit...

Toalment d'acord, Juanito va fer un partidàs. Està clar que l'equip sencer el va fer, però el de Junito va ser pràcticament perfecte.

Ie, i vam asistir al millor partit de Joao des de que jugue amb ell. Ahí queda eso!